«No crec en Déu, però el trobo a faltar», amb aquesta frase arrenca el llibre, una memòria familiar irònica i divertida, que inclou retrats dels seus avis i els seus pares, però també dels seus escriptors i músics preferits, els que ell considera el seu «autèntic llinatge». Al llarg d’aquest llibre, Barnes ens narra com uns i altres (família biològica i família literària) s’han enfrontat a la mort i a la por de morir.